Una de les característiques de l’era digital és l’excés d’informació, a vegades falsa, sovint esbiaixada, amb què hem de lidiar cada dia. Aquest context realça el treball dels diversos actors encarregats de filtrar i ordenar, i oferir informació de qualitat. I, entre aquests, hi ha una figura antiga com la civilització, que torna a demostrar-se fonamental. La biblioteca.
Les biblioteques del segle XXI s’estan transformant, a molts nivells, per a continuar responent a les necessitats canviants de la ciutadania. I en aquest episodi de Llegim a l’Andana hem volgut acostar-se a elles des de dos perspectives. Primer, la de les biblioteques municipals. Visitem les biblioteques d’Alcoi, Algemesí, Onda i Llíria, per a conéixer com treballen pel foment de la lectura als pobles.
I en segon lloc, ens endinsem en el món de les biblioteques inquietes, una figura creada fa pocs anys pel Col·legi oficial de bibliotecaris i documentalistes de la Comunitat Valenciana. Un dels exemples més clars d’aquest model és la biblioteca de l’ETNO, especialitzada en antropologia i cultura popular valenciana i que es troba dins del Museu d’Etnologia de València.
Totes aquestes veus de bibliotecaris i bibliotecàries viuen la seua professió de manera vocacional, com una passió, i ens expliquen com, a banda de ser contenidors de llibres, garanteixen l’accés lliure i gratuït a la informació; són espais per al diàleg i la creació; ajuden a millorar les competències digitals i contribueixen a la construcció del pensament crític.
Convidats
Amparo Pons, cap de la Biblioteca de l’ETNO, i les biblioteques d’Alcoi, Algemesí, Onda i Llíria.
